Sol, així sol no em sento sol
Una forma ben senzilla
De repassar tot un dia
I corrent et sents millor
I respires molt més fort
I pensant en els problemes
Te n’oblides de les penes

Així sol no em sento sol
Si vull agafo drecera
I si vull faig marxa enrere

Una forma ben barata
De passar pel psiquiatre
Corrent quan es pon el sol

Surto al carrer i miro al cel
Voltaré pels camps de fora
Miraré els turons que es mouen
I els marges que estan ben plens
D’herbes i de flors de vora
Que no serveixen per a res
O potser d’alguna cosa...

I és que no conec el camp,
Hem perdut moltes essències
El temps ens ha anat canviant
No se quan floreix la menta...

Així sol no em sento sol
Si vull agafo drecera
I si vull faig marxa enrere

És la forma més barata
De passar pel psiquiatre

Com un ganivet que talla tot un dia enter en trossets,
Com si el temps es pogués dividir com si res,
És com dir que el temps és un rellotge.

Ja fa massa temps que ens hem deixat endur pel ritme feixuc,
Ritme que no és vida ni present ni futura,
Hi ha un soroll que viu entre nosaltres.

Temps fa que vàrem deixar de jugar,
Que vàrem oblidar totes aquelles dreceres
Que porten a un país sense les presses.

El ritme que ens imposem és el ritme que ens fa viure perduts!
Sense paraules.

Hem de trobar temps per estar
Molt més temps junts,
Sense comptar
Les hores passades,
Perduts entre abraçades

Has de controlar aquests teus maleïts instints maternals
Estan destrossant la teva parella,
Almenys fes-ho per ella.

L’agenda que ens ajuda és qui ens dóna la mesura del temps,
Hem de trobar moments per deixar fugir la nostre ment,
Llocs sense cobertura.

Temps fa que vam oblidar el camí
Que porta a aquell paradís on els nens són nens,
I els grans han de renéixer.

El ritme que ens imposem és el ritme que ens fa viure perduts!
Muts!
Sense esperances!

Hem de trobar temps per estar
Molt més temps junts,
Sense comptar
Les hores passades,

Dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia

Aixeca’t i dutxa’t, esmorza i puja al cotxe, arriba, aparca, camina i
Fitxa i puja l’escala, saluda i tenca la porta i mira la taula.
La feina prevista, un dia a la vista,
Fes una llista, truca a la gent, al matí és un bon moment.

Correu, missatges, postits i cartes, notes disperses, trucades previstes
Un dia que arrenca, reunió immediata. Tensió a la sala, tensió a l’esquena.
De nou esmorzar, avui de formatge, cafè, diari, conversa dispersa
Tornem a pujar,  una trucada, ets tu...

Dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia

I passen les hores i et passen trucades, reunions, badalles, tens son prò
Treballes. Visita, reunió, trucada pendent, un altra reunió i un informe urgent!
Hora de dinar, menú, nou euros, postres de músic, un altre cafè, una altra conversa dispersa una altra vegada tots a treballar.

I ja són les cinc, i arriba la nyonya,
La son s’apodera, s’apodera de mi...

Hora de plegar, me’n vaig cap casa, sopar, sofà, demà serà un dia més clar i hauré de lluitar per mi...

Aixeca’t i dutxa’t, esmorza i vinga va!

Hi ha una carretera
Prop de torroella
Que quan passis per allà
No deixis de mirar
Veuràs com t’agrada
El verd d’aquella plana
El gris de la muntanya
Tot és molt senzill
Però res hi desentona
Jo no se què té
Però m’impressiona

L’altre dia anàvem
Pels volts del montgri
I un que allà passava
S’acosta i em va dir
Espatlleu les carreteres
Us coneixeu les dreceres
Pel que a mi respecta
Ja podeu fugir !
El tiu es pensava
Que no érem d’aquí

Una tarda anar fent cua
Cap a la platja de pals
Esperant per deixar el cotxe
Esperant per prendre el bany
Si vols anar a peratallada
Val dos euros una entrada
Tot això és un rotllo
Pels que som d’aquí
Volem àrea verda
Al baix ter montgrí !

Hi ha una carretera
Prop de torroella
Que quan passis per allà
No deixis de mirar
Veuràs com t’agrada
El verd d’aquella plana
El gris de la muntanya
Tot és molt senzill
Però res hi desentona
Jo no se què té
Però m’impressiona

Ullastret, llabià, mata i serra de daró...

Vaig demanar perdó per sentir-me millor
Si existís una manera de poder tornar enrere
És aquella sensació de que et cau el món a sobre.
És condició humana equivocar-se cada setmana!

Vaig plorar abraçat a tu, així fugien les penes.
La necessitat del plor és que et fa la cara neta.
Si la lluna va de dol i el desconsol t’envolta,
Plora i queixa’t, somriu i canta així la boira s’escampa

Vaig demanar perdó, no ho podia fer pitjor.
Com que no hi ha cap manera de deixar-ho tot com era,
Vaig escriure la cançó per poder recordar el dia.

Quan tothom és a dormir i ningú et pot vigilar
Quan la casa és per tu sol, sense fer gens de soroll
Mires llibres d’amagat, busques claus de llocs tancats
Investigues les històries que s’amaguen en les coses...

Et sents com un lladre intrús encobert per les parets
Sense cap moralitat fas les coses perquè vols
Ets un nen amagat dins la cabana que t’has fet
Amb cadires, mantes velles, amb juguets i nines teves...

És el món particular amb la lògica de tu
Mai ningú el podrà jutjar, no hi podrà entrar mai ningú
Ni l’amic més estimat, ni l’amant més desitjat
Ni la cosa més bonica, ni l’amor de la vida...

És el meu racó de món
On ningú jutja
Les meves coses
Si em pregunten que què penso,
Jo sempre dic: “res...
Són coses meves...”

T’agrada passar per llocs solitaris i emboscats
Somies trobar princeses oferint-se despullades
Enmig d’una clariana de xifrers i de pollancres
Són les coses que imagines, són les coses que et fan viure...

Has comès assassinats, has fet coses immorals
Has guanyat un miler d’homes, has fet l’amor amb mil dones
Has volat entre terrats per anar a un altre món
I ara ets a les quimbambes amb la saca dels milions...

És el món particular amb la lògica de tu
Tot es pot imaginar, imagina que ets algú
Que ha viscut tres milions d’anys i coneixes les mentides
I ningú et foterà mai perquè tens sabiduria...

És el meu racó de món
On ningú jutja
Les meves coses
Si em pregunten que què penso,
Jo sempre dic: “res...
Són coses meves...”

No cal que miris enrere no hi ha res a veure,
Totes les pors presents són històries d’anys enrere,
I el passat ja s’ha acabat i el futur és a la espera,
Mira ben lluny, a l’horitzó, somia un demà millor.

Plora nena, deixa anar la teva pena.
El desconsol que sents és que tens mal de consciència,
I això no té cap sentit, oblida-ho i hi podràs veure
Molt més clar, molt més lluny, més enllà, més amunt!

Si no mires enrere la ferida no supura.
Si no està bé enlloc potser és que l’angoixa apreta.
Salta amont i veuràs a darrera les barreres,
Que no et deixen avui créixer.

Vigila tot el què dius que ho pots arribar a pensar
Vigila els teus pensaments que es faran tots realitat
Vigila el que fas que serà el teu futur
Vigila el teu futur que d’aquí poc hi seràs

No cal que miris enrere no hi ha res a veure,
Totes les pors presents són històries d’anys enrere,
I el passat ja s’ha acabat i el futur és a la espera,

Set dies, set dies més, set dies més...

El dilluns tinc ressaca de tu
Res a veure amb els dilluns d’abans
Recordant hores passades sota els llençols del meu llit
Per una nit set dies de delit

Set dies, set dies més, set dies més...

Qualsevol dimarts em trobaràs
Perdut pels carrers caminant sol de dol
Perspectives molt llunyanes, la setmana mai s’acaba
I encara tinc ressaca de tu

Els dimecres i els dijous recupero les mirades
Vaig llençant les llambregades pel carrer
Com que tu ja no em vigiles, deixo anar la voluntat
Senyoretes, el xicot ben al costat

El dijous un llop udola perdut
Els meus ulls et busquen sense cap rumb
Amb un dia a la setmana no en tinc ni per començar
Et vinc a buscar, et vinc a buscar!

Et vinc a buscar, et vinc a buscar, ....

Set dies, set dies més, set dies més...

A fora hi fa molta fred,
els dies ara són més curts i ja s’està fent fosc.
Diuen que va néixer un nen,
era un dia com avui de fa una pila d’anys.
Si almenys nevés aquesta nit,
demà els carrers serien ben blancs, seria tan bonic!

Els nens jugant fora els carrers,
Seria com una postal del dia de Nadal...

Tothom s’aixeca atordit,
de dulces i torrons, de neules i xampany.
Cada any xerrant, plorant, rient, cantant,
com si fóssim nens petits,
a taula ben juntets fins a mitjanit.
aquest any hi falta algú,
però n’hi ha un de nou que ja està dormint...

Que no heu escoltat,
Les cançons de Nadal?
Que no heu vist les llums?
Que il·luminen els carrers,
De la nostra ciutat.

Que no heu escoltat,
Les cançons de Nadal?
Que no heu vist les llums?
Que il·luminen els carrers,
De la nostra ciutat.

Consells de vida no en vull més
Només vull mirar amb els meus ulls
Camins marcat són culs de sac
Vull caminar en soledat

Foscor en la ignorància
Vaig a les palpentes
Creure en percepcions
Caure en aparences

Estar-se al límit del ramat
Fa por que no et mengin els llops
Arribar al límit del meu cos
M’ha dut a més d’un daltabaix

El camí més curt
No és pas el més recte
El camí amb més gent
No és el més correcte

Suposicions!
Jo hi vull anar
Tots són rumors!
Jo els vull provar

Consells de vida no en vull més
Només vull mirar amb els meus ulls
Camins marcat són culs de sac
Vull caminar en soledat

El camí més curt
No és pas el més recte
El camí amb més gent
No és el més correcte

Sento la gran crida cap als llocs més obscurs,
És la mixolidia que em fa cantar aquest blues, aquest blues, aquest b....
Sento l’harmonia amb greus mitjos i aguts,
És la mixolídia que canta pels perduts.

Sento la gran crida cap als llocs més obscurs,
És la mixolidia que em fa cantar aquest blues, aquest blues, aquest b....
Sento l’harmonia amb greus mijos i aguts,
Deixo anar les penes amb la calma del vençut, que ha perdut, que ha p...

Sento com es mouen les fulles i branques d’aquests arbres,
El soroll de la pluja que cau i del vent que l’acompanya.
Allà lluny veig les llums en filera d’alguna carretera
I a ponent la claror del capvespre darrera les gavarres.

Penso en coses que mai puc pensar perquè no hi ha temps
De res! Avui perdo el temps sense mesura,
Divagant, busco llocs que conec dins el paisatge,
Disfrutant de les últimes hores de sol de la setmana.

I avui
Camino
Aquest camp
Ple d’espígol,
I demà
M’observa
Esperant que
Sucumbeixi,
I no vull... !

Canto mirant l’horitzó amb la vista borrosa,
Voltant, sense fi ni rumb en la mirada
Dispers, penso en tot i en res a la vegada,
I demà seré aixecat aviat de matinada.

I avui
Camino
Aquest camp
Ple d’espígol,
I demà
M’observa
Esperant que
Sucumbeixi,
I no vull... !

I avui
Ui ui ui
I demà
Na na na
Pensaments
De diumenge
Esperant la setmana
Que comença
Que comença demà

El teu cap fa massa voltes abans de poder dormir,
Una vida més senzilla, només vols estar tranquil.
Busques gent sota les pedres en qui poder confiar,
És difícil de trobar-ne i potser no en trobes cap.

Divideixes el teu temps, separant la realitat,
Tens formigues dins del cap, que no paren de pencar,
Busques temps dins de l’agenda, busques lloc on no n’hi ha,
És difícil dir que no, a mi sempre m’ha costat.

Has de trobar un lloc on protegir-te
Has de trobar temps per tu...

I somies un futur on tot es veu tant bell i clar,
Hi existeix la vida plena, prats bucòlics i ideals,
Però et lleves al matí amb tres mil coses a fer,
I aquest somni se n’ha anat, i de nou la realitat.

Has de trobar un lloc on protegir-te,
Has de trobar temps.

Ser bona persona és:
No saber dir que no,
Sentir la lleialtat,
El pes d’estar obligat,
Saber que has de complir
Amb la paraula donada

Ser bona persona és:
Responsabilitat,
Siusplau no arribis tard,
Siusplau no em deixes tu
Penjat de nou!

I et ve la mala llet
I no la pots evitar
I et ve la mala llet
I no la vols amagar
Et ve la mala llet
I no la vols evitar

Adaptació del poema “res el pot frenar” de la nua.

El nucli del món batega,
Res el pot aturar.
Desprèn adrenalina,
Per qui la vulgui agafar.
El nucli del món batega,
En cada instant.
Ningú el podrà captivar,
Ni tant sols el cel el pot embruixar.

Cel tu que respires,
Explica’m i diga’m,
Quin és el misteri de tot plegat?
Perquè em perdo pel teu esguard?

El nucli del món batega,
Res el pot aturar.
Desprèn adrenalina,
Per qui la vulgui agafar.
El nucli del món batega,
En cada instant.
Ningú el podrà captivar,
Ni tant sols el cel el pot embruixar.

No obstant, quan es fa de nit
El cel, fosc, imnotitza l’esperit,
I la lleugera immensitat
S’obre en un gran esclat...

He sortit del cine i no sabia on era ni tampoc quina hora era.
Tornava cap a casa pensant en tot això, es pot fer una cançó d’aquesta sensació?
La peli m’ha portat fins al Japó.
He entrat en trànsit com quan canto una cançó.

He arribat a casa i estava ple de gent, he hagut de tornar a terra immediatament!
Rera  cada gest, dins de la mirada, es veia clarament que estava a la parra.
He entrat al quarto a escriure aquesta cançó.
Cal aprendre a afrontar qualsevol situació.

Quan vaig cap a la feina tinc un gran moment, em trobo una noia que em mira constantment.
No li dic mai res, i mira que m’agrada, dintre del meu cap ja me l’he tirada.
Però tot és mentida, tot és dintre del meu cap.
He d’aprendre a afrontar tota la realitat.

Vivint aquí a Girona he passat els meus moments i m’he sentit enganyat.
Camino pels carrers mirant les cantonades, si busques més diners per terra hi ha xavalles.
A ningú li agrada veure que està perdut.
A ningú li agrada dir que no hi ha futur.
A ningú li agrada no saber on anar.
A ningú li agrada dir que no hi ha demà.
A ningú li agrada...
A ningú li agrada...

Les mitgeres al descobert, tot el que puc dir d’aquest lloc.
No hi ha res que m’uneixi aquí, no hi tinc amigues que em facin un lloc al llit.
Sembla extrany després de cinc anys estudiant i treballant,
Barcelona no m’ha dit res, me’n torno al poble on he crescut.
Dintre dels trens ens trobem amics, aquesta nit sortirem plegats.
Cap de setmana, ja hem arribat! La nostra mama ens té preparat el plat.
La gent del poble ja m’ha entès i els de ciutat crec que també,
ben farts de cotxes i tanta gent. Aquí els tallats s’hi han de prendre corrent!

Allà la gent surt al carrer per prendre el sol, s’hi està molt bé...
Avui me’n torno a la Bisbal. Allà, a l’Empordà...

No hi tinc nòvia però m’és igual! M’agraden molt les noies de la Bisbal!
T’hi pots parar i xerrar, els agrada que els hi diguis “hola guapa com estàs”.
Si un dia vens pots preguntar per mi, seré molt fàcil de trobar,
aquí ens coneixem tots plegats, la droga hi corre de sotamà...

Em relaxo fins a uns nivells gairebé insospitats...
Avui me’n torno a la Bisbal! Tant se’ns en fot quedar bé com mal!

Els dimecres ja n’estic fart, de Barcelona i els barcelonins.
A vegades m’he preguntat si hi ha algú realment d’aquesta ciutat.
Diumenge setze d’abril del dos mil, mitja hora per fer aquesta cançó,
correcuita i corrents perquè me’n vaig a la ciutat plena de gent.
Cada divendres èxode total! Cada ovella al seu corral.
Tornem al poble on hem nescut, o hi teniu una casa que us heu comprat!
Es formen cues a la comarcal. Els ceramistes s’estàn fent rics!
Aquest és un poble bén aborrit, però m’agrada, a vegades pot ser divertit..

Allà la gent surt al carrer per prendre el sol, s’hi està molt bé.
Et trobes gent dintre dels bars, la família, les amistats...
Avui me’n torno a la Bisbal! Tant se’ns en fot quedar bé com mal!

El dia després sempre és d’a més a més.
Els records de la nit quan t’aixeques del llit són tan presents.
El dia després pot durar tres dies més...

Qui neteja els carrers? qui recull els papers?
Quan la festa s’acaba el dia ens delata!
No ho faré mai més, estaré per tu,
prou d’aquest color, amb tu és molt millor...

I amb aquesta melancolia que apareix de dia...
I amb aquesta melancolia...

Tothom et diu bon dia, per tu és bona nit.
La ciutat ja treballa quan te’n vas a dormir,
que bé que s’hi està al llit!

L’aurora és massa d’hora, el sol ens ha sorprès,
la ciutat ja treballa, jo no sé qui va al revés...

I amb aquesta melancolia que apareix de dia...
I amb aquesta melancolia que apareix de dia, que apareix de dia!
I amb aquesta melancolia que apareix de dia!
Defugint pensaments! Fora remordiments! El mal ja està fet!

Vull que em toquis fins al moll de l’os.
No vull que miris al cel si estic enganxat.
Vul que gemeguis, que també ho vols,
l’altre dia em vas dir que t’agradava molt,
acosta’t al meu cos, brut és molt millor,
vull que em diguis mascle ets el millor.

No vull veure un mort al davant.
Vull que et moguis a un ritme constant.
Només cal seguir el meu compàs,
és un dos per quatre tu ja ho saps,
anant i vinguent, enrera endavant,
no cal pas parar fins al final

Digue’m bruta, bruta.
Digue’m truja, truja.
Digue’m puta, puta.

I tots al teu voltant caiguent com papallones.
Tu rius tot destriant el que et faci més patxoca.
Ho saps, ho saps prou bé, els teus ulls fan caure homes.
I dius tot somrient, en tenen per estona.
Et menjaria a petons.
Per tu ho faria tot, perdria l’honor,
et seré molt franc, sempre t’he estimat.

Et mous sempre al teu grat bufi el vent d’on bufi.
Oh tots hem intentat portar-te cap a casa.
Però tu sí que ho tens clar, a tu no et van els pactes.
Dius tens immunitat a qualsevol contracte.
Et menjaria a petons, que bons.
Si mai perdo el meu amor, no tinguis pas por,
et vindré a buscar per poder oblidar.

Carai, quin goig que fas el dia de Sant Jordi.
Els teus enamorats t’han vestit de roses.
Ni un llibre has regalat, no has trobat encara,
aquell que esdevindrà company de viatge.
Et menjaria a petons, que bons.
Per tu ho faria tot, perdria l’honor,
et seré molt franc, sempre t’he estimat.

I tots al teu voltant caiguent com papallones.

Torno a casa, estic cansat. Si algú m’estés esperant...
I aquest pany no es vol obrir. Aquí tot s’està espetllant.
No pot ser estar tant sol, aquí està fallant quelcom.
Ja em començo a posar trist. Ai! si em veiés algun amic!
I a la tele no hi fan res, i el meu llit és massa fred,
la calor m’està matant, els mosquits acribillant.
I és que avui no puc dormir! No sé perquè tant de neguit.
I és que a vegades costa trobar la postura a adoptar.

Si em volguessis escoltar, tot el que t’haig d’explicar,
que no he dit mai a ningú, un secret per mi i per tú.
Prò avans fes-me volar, estirat aquí al meu costat,
que em fas estar tranquil, fem l’amor aquesta nit...

No em preguntis res, no vull. No et preocupis, no vull res.
No m’ho facis explicar, no ho intentis puc picar.
Quan estic allà pensant no hi ha clau per obrir el pany.
I a la tele no hi fan res, i ja ho he dit i no estic sorprès.

Ai la vida quin disbarat! estirat aquí al meu costat.
Avui queda’t a dormir, fem l’amor aquesta nit!
Vine amb mi fes-me volar, estira’t aquí al meu costat,
que em fas estar tranquil, fem l’amor aquesta nit...

Fem l’amor aquesta nit...

No sé perquè rius, quina gràcia et fa?
Un pallasso diu coses que em fan vomitar.
Quan menys t’ho esperis et donarà pel cul.
Et vindrà per radera i et donarà pel cul.

Ets molt feliç, oh quines dents tan maques que tens.
A l’oficina els tens tots tan contents.
Això s’acaba de pressa tot s’ho pot endur el vent.
Si penses una mica hauras perdut el temps...
Dormint!

L’altre dia et vaig veure passejant el gosset.
L’excusa perfecta déu n’hi do quin tipet.
Prò prepara’t bonica el temps passa per tu.
Seràs tan cuqueta quan et caigui el cul?

No et vull sentir més plorar perquè t’han deixat sola.
Jo també em sento sol i no per això em poso toba.
Ja t’ho he dit mil cops, la vida és una broma.
Que no hi busquis sentit perquè ningú n’hi troba.

Més val que et busquis un noi ben polit i eixerit.
Que et trobi bonica de cos i esperit.
Que t’estimi per sempre tot i estar-te pensint.
Que t’estimi per sempre i et mimi si estàs al llit...
Dormint!

Si un dia la veus buscant la bellesa amb un neguit molt gran.
Si t’explica secrets a cau d’orella no et deixis enganyar.
Recorda-li que no pot fer especial tothom qui va trobant.
Si un dia la veus i té un neguit molt gran, no t’ho creguis pas.

Si et mana consol amb tanta pena que és que et fa fredar.
Si et mira amb ullets de bona nena, si és que et fa escalfar.
Demana-li que not et faci confident del seu llarg ocàs.
Si tu vols saber, vols saber el seu nom, no t’ho diré pas.

No t’ho diré pas, no t’ho diré pas, no t’ho diré pas, no t’ho diré pas...

Si un dia la veus buscant la bellesa amb un neguit molt gran.
Si t’explica secrets a cau d’orella no et deixis enganyar.
Recorda-li que no pot fer especial tothom qui va trobant.
Si tu vols saber, vols saber el seu nom, no t’ho diré pas.

No t’ho diré pas, no t’ho diré pas, no t’ho diré pas, no t’ho diré pas...

Un dia un home em va dir “si agafes aquest camí arribaràs on vols arribar”.
I jo li vaig fer cas, anava caminant, però el camí es nava enverdissant.
Vaig poder sortir ben esgarrinxat, però almenys per fi vaig poder reposar.
Tot reflexionant sobre el que havia passat vaig decidir tornar a començar.

De bon començament, amb els ànims renovats i amb una gran finalitat.
Anava decidit, corria sens parar, frisava per arribar!
De tant mirar endavant vaig empassegar amb una arrel de pi molt gran.
Sort d’una noia que passava per allà i les farides em va curar.

I ens vàrem fer amics, i caminàvem plegats, i és que estàvem enamorats!
Tot era tan bonic, miràvem les flors fèiem l’amor al mig del bosc.
De sobte ens vam mirar i vam al.lucinar! I és que havíem arribat!
I és que sembla extrany quan vas acompanyat el camí es fa molt menys llarg.

Quan veig aquesta plana veig la terra desitjada,
plena de trencs de xifrers, canyissars mitjancers,
entre l’ordi i la cibada.

Cada vegada que et veig em cau la baba,
mel líquida blanca saba,
que degota de maragall, oh qui matés aquell gall
que la bellesa pintava.

Plana.

ple de trencs de xifrers, canyissars mitjancers,
entre l’ordi i la cibada, el blat i la userda.

degota de maragall, qui matés aquell gall
que la bellesa pintava.

Plana.

xim xim xim

A vegades m’agrada pensar que demà s’acaba el món.
I és que em fa estar tranquil pensar que arriba l’ocàs de la humanitat.
Que vivim en una nau, que no ho veus?
S’està enfonsant! No hi ha temps per viure.
Potser a tú et pot semblar extrany, potser no ho has provat mai...

Veig les coses diferents, amb una gran serenitat...
Ja no cal seguir lluitant, ja no cal pensar més en supervivència.
Notes que vas perdent pes i de sobte et veus flotant per entre finestres!
Descarregues tot el cap i disfrutes del que fas.

Davant d’aquest gran moment, reflexiones dintre teu, i plores.
Despedir-se de tothom i reunir-te amb la gent que més estimes.
Valorant què té valor, important allò que té més importància.
Despertar-se de bell nou, per tornar a aixecar el vol!

cla cla cla, cla cla cla....
Adéu Núria adéu, adéu Núria adéu.
Demà, demà nou puc quedar!