quan es fa de nit

Una cançó antiga, filla d’un poema de la Noemí Costal, de Sant Pere Pescador, la Nua. M’agrada perquè té aquest component físic, tel·lúric que s’uneix amb el sentiment i el nostre interior. Tots formem part del cosmos i som una sola cosa.
És la primera cançó que em fa sentir orgullós des d’un punt de vista d’estructura harmònica, de melodia, no tant cantussejar i més cantar, melodies clares i netes.