Aquesta va per la Sandra. No cal patir, no cal mirar enrere, desfem-nos del que ens fa nosa i endavant! Tot comença amb un dibuix molt bonic, intens, de procedència diversa i incerta, i amb un ritme de guitarra profund i també intens.
Són d’aquelles cançons que en Toni Molina i en Llenas les broden. Totes les cançons assincopades i “rumberes” del disc les vaig fer amb ells dos, molt bé.