Sol, així sol no em sento sol
Una forma ben senzilla
De repassar tot un dia
I corrent et sents millor
I respires molt més fort
I pensant en els problemes
Te n’oblides de les penes
Així sol no em sento sol
Si vull agafo drecera
I si vull faig marxa enrere
Una forma ben barata
De passar pel psiquiatre
Corrent quan es pon el sol
Surto al carrer i miro al cel
Voltaré pels camps de fora
Miraré els turons que es mouen
I els marges que estan ben plens
D’herbes i de flors de vora
Que no serveixen per a res
O potser d’alguna cosa...
I és que no conec el camp,
Hem perdut moltes essències
El temps ens ha anat canviant
No se quan floreix la menta...
Així sol no em sento sol
Si vull agafo drecera
I si vull faig marxa enrere
És la forma més barata
De passar pel psiquiatre
Corrent quan es pon el sol
Perdó en directe
"Perdó" en directe a la Luz de Gas. La viu-viu.
Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
Al marge d'un camí
Futur incert
Davant d’un futur incert
amb molt per descobrir
no vull decidir
i perdre aquest moment.
just abans de començar
la boira es pot palpar,
jo vull perdre el fil
en un full de somni.
ja no em va la realitat,
la llum m’és a desgrat,
les cares de la gent,
en un mar de dubtes.
jo ja no vull pensar
jo ja no vull lluitar
vull fondre’m amb al llit
i escoltar la pluja.
on és la llibertat
de no voler escollir?
jo em vull quedar aquí
i viure com abans
al marge d’un camí
veient com passa el temps
jo ara vull estar
arran de terra.
ja no em va la realitat,
la llum m’és a desgrat,
les cares de la gent,
en un mar de dubtes.
jo ja no vull pensar
jo ja no vull lluitar
vull fondre’m amb al llit
i escoltar la pluja.
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
Que bé!
Audio de la cançó "Que bé!"
Dissabte 14 d' Octubre a les
Càntut a duet a Llardecans
Llardecans (Segrià)
val eurus
Viva!
Carpe diem
A vegades m’agrada pensar que demà s’acaba el món.
I és que em fa estar tranquil pensar que arriba l’ocàs de la humanitat.
Que vivim en una nau, que no ho veus?
S’està enfonsant! No hi ha temps per viure.
Potser a tú et pot semblar extrany, potser no ho has provat mai...
Veig les coses diferents, amb una gran serenitat...
Ja no cal seguir lluitant, ja no cal pensar més en supervivència.
Notes que vas perdent pes i de sobte et veus flotant per entre finestres!
Descarregues tot el cap i disfrutes del que fas.
Davant d’aquest gran moment, reflexiones dintre teu, i plores.
Despedir-se de tothom i reunir-te amb la gent que més estimes.
Valorant què té valor, important allò que té més importància.
Despertar-se de bell nou, per tornar a aixecar el vol!
