Divendres 25 d' Abril

Festival

Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.

A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.

Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.

Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.

Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.

Perdó en directe

"Perdó" en directe a la Luz de Gas. La viu-viu.

Ens ho haurem de fer mirar

Versió original de la cançó "Ens ho haurem de fer mirar"

Festival

The catcher

No som iguals però ens hem trobat,
t'explicaré el meu passat.
Tu deixa'm dir per desfogar,
quan estic trist em deixo anar.

T'escapes de les festes borratxo i mig plorant,
et sents lluny de la resta, ets un tiu estrany.
Et compres periscopis amb filtres de colors,
barreges les històries, t'inventes móns millors.

No entens les estratègies, t'agrada més l'atzar,
a tu t'agradaria tot per casualitat.
No hi ha cap melodia que et pugui fer ballar
Rebutges les carícies, però tu on vols anar?

No em feu pas cas, m'estic flipant,
res no va ser tan important.
Deixeu-me dir per desfogar,
quan estic trist em deixo anar.

Et tenques dins dels llibres no se què estàs buscant,
tu sempre a la lluna i aquí tots esperant.
No hi ha cap teoria que expliqui la veritat,
però a tu t'agradaria salvar la humanitat.

No som iguals però ens hem trobat,
t'explicaré el meu passat.
Tu deixa'm dir per desfogar,
quan estic trist em deixo anar.

Temps i rellotge

Polvorons amb mel

A fora hi fa molta fred,
els dies ara són més curts i ja s’està fent fosc.
Diuen que va néixer un nen,
era un dia com avui de fa una pila d’anys.
Si almenys nevés aquesta nit,
demà els carrers serien ben blancs, seria tan bonic!

Els nens jugant fora els carrers,
Seria com una postal del dia de Nadal...

Tothom s’aixeca atordit,
de dulces i torrons, de neules i xampany.
Cada any xerrant, plorant, rient, cantant,
com si fóssim nens petits,
a taula ben juntets fins a mitjanit.
aquest any hi falta algú,
però n’hi ha un de nou que ja està dormint...

Que no heu escoltat,
Les cançons de Nadal?
Que no heu vist les llums?
Que il·luminen els carrers,
De la nostra ciutat.

Divendres 06 d' Octubre a les

Càntut a Argentona

Argentona
(Maresme)

val eurus

Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"

Viva!

De Girona al Japó

He sortit del cine i no sabia on era ni tampoc quina hora era.
Tornava cap a casa pensant en tot això, es pot fer una cançó d’aquesta sensació?
La peli m’ha portat fins al Japó.
He entrat en trànsit com quan canto una cançó.

He arribat a casa i estava ple de gent, he hagut de tornar a terra immediatament!
Rera cada gest, dins de la mirada, es veia clarament que estava a la parra.
He entrat al quarto a escriure aquesta cançó.
Cal aprendre a afrontar qualsevol situació.

Quan vaig cap a la feina tinc un gran moment, em trobo una noia que em mira constantment.
No li dic mai res, i mira que m’agrada, dintre del meu cap ja me l’he tirada.
Però tot és mentida, tot és dintre del meu cap.
He d’aprendre a afrontar tota la realitat.

Vivint aquí a Girona he passat els meus moments i m’he sentit enganyat.
Camino pels carrers mirant les cantonades, si busques més diners per terra hi ha xavalles.
A ningú li agrada veure que està perdut.
A ningú li agrada dir que no hi ha futur.
A ningú li agrada no saber on anar.
A ningú li agrada dir que no hi ha demà.
A ningú li agrada...
A ningú li agrada...