Festival

Llegeixo

Si llegeixo la història del Barça,
si llegeixo "Els pilars de la terra",
si llegeixo el xampú de la dutxa, no fa mal.

Si llegeixo un tractat d'harmonia,
si llegeixo el diari del dia,
si llegeixo històries antigues, no fan mal.

Si llegeixo, llegeixo, llegeixo,
i no penso, no penso, no penso,
no penso llavors no existeixo.

Si llegeixo cara boca terrosa,
amagat sense fer gens de nosa,
com si no anés amb mi aquest cosa, no fa mal.

Perquè no m'interessa què diuen,
perquè no vull sentir com se'n riuen,
perquè el món aquell on ells viuen fa mal.

Si llegeixo, llegeixo, llegeixo,
i no penso, no penso, no penso,
no penso llavors no existeixo.

Tira'm a terra, clava'm l'espasa, pica la pedra, deixa'm sense aire.
Digue'm imbècil sense respecte, insulta'm i crida'm, abraça'm i apreta'm!

Si llegeixo la història de xina,
o el prospecte de la medicina,
o novel•les de roses i espines, no fan mal.

Si llegeixo cara boca terrosa,
amagat sense fer gens de nosa,
com si no anés amb mi aquest cosa, no fa mal.

Arraulit com si fos una pedra,
amagat perquè no hi ha manera,
emprenyat i tu que et desesperes, i et faig mal!
Jo ja se que no reacciono,
que no resolc cap problema,
però tampoc en creo!

Tira'm a terra, clava'm l'espasa, pica la pedra , deixa'm sense aire.
Digue'm imbècil, sense respecte, insulta'm i crida'm, abraça'm i apreta'm!

Festival

Fem música

Feu música pels diners,
feu música pels demés,
feu música d'on no n'hi ha,
feu música nai no na.
Sou els reis de la festa,
sou la sal i la gresca.
Us conviden a cases
si hi poseu les guitarres.

Feu música per les esperes,
ascensors i gasolineres,
feu música per curar,
feu música per lligar.
Però no hi ha pas manera,
aneu tard i en darrera.
Sou els reis de la barra,
sou la hòstia en vinagre.

Voleu ser famosos
fent-vos els graciosos.
Malgasteu les hores
al Twitter o amb senyores.
Senyores amb senyeres,
discursos i banderes.

Feu música pel país,
feu música amb compromís,
Feu música per sobreviure
i després en voleu viure.
I no hi ha pas manera
perquè això no genera,
i cediu al xantatge:
Ja sou l'últim fitxatge.

Voleu ser famosos
fent-vos els graciosos.
Malgasteu les hores
al Twitter o amb senyores.
Senyores amb senyeres,
discursos i banderes.

M agraden els colors

Audio de la cançó "M agraden els colors"

Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"

Tastant la solitud

Audio de la cançó "Tastant la solitud"

Diumenge 10 de Setembre a les 20:30h

Càntut a Palamós

Plaça Catalunya

Palamós
(Baix Empordà)

val eurus

Festival

The catcher

No som iguals però ens hem trobat,
t'explicaré el meu passat.
Tu deixa'm dir per desfogar,
quan estic trist em deixo anar.

T'escapes de les festes borratxo i mig plorant,
et sents lluny de la resta, ets un tiu estrany.
Et compres periscopis amb filtres de colors,
barreges les històries, t'inventes móns millors.

No entens les estratègies, t'agrada més l'atzar,
a tu t'agradaria tot per casualitat.
No hi ha cap melodia que et pugui fer ballar
Rebutges les carícies, però tu on vols anar?

No em feu pas cas, m'estic flipant,
res no va ser tan important.
Deixeu-me dir per desfogar,
quan estic trist em deixo anar.

Et tenques dins dels llibres no se què estàs buscant,
tu sempre a la lluna i aquí tots esperant.
No hi ha cap teoria que expliqui la veritat,
però a tu t'agradaria salvar la humanitat.

No som iguals però ens hem trobat,
t'explicaré el meu passat.
Tu deixa'm dir per desfogar,
quan estic trist em deixo anar.

Divendres 25 d' Abril

Festival

Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.

A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.

Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.

Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.

Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.