Al marge d'un camí
La pura realitat
Cada dia de la vida
m’aixeco diferent,
ahir estava a la glòria
avui molt malament.
M’invento mil històries
per veure-ho tot més clar,
però quan tinc la teoria
la pura realitat la fa canviar…
Faig la llista la llista de les coses
que vull arribar a fer
em marco els objectius
hauria d’anar bé.
Defujo frustacions
buscant una sortida
però no existeix la bruixula
que indiqui com anar per aquesta vida…
Hauré de respirar
mirant cap a l’orient
hauré de fer tai-xi
hauré de fer un bon sai.
I és que probo mil maneres de trobar el meu benestar
em miro i em pregunto, fins on puc arribar
sense perdre el nord
sense perdre el nord.
I és que faci el que faci
tinc la sensació
que he donat molt més
del que no he rebut jo
buscant la veritat
m’he trobat mitja mentida
però si tinc una moneda
tot funciona ben de pressa i de seguida.
De petit ho imaginava
tot molt més senzill
jo vull ser bomber
tenir dona i fills.
M’aixeco aquest matí
mirant per la finestra
i penso en quantes coses s’han de fer
fins arribar a la funesta.
Hauré de meditar
mirant el sol ixent
hauré de fer tai-xi
hauré de fer un bon sai.
I és que probo mil maneres de trobar el meu benestar
em miro i em pregunto, fins on vull arribar
sense perdre el nord
sense perdre el nord.













