Divendres 06 d' Octubre a les
Càntut a Argentona
Argentona
(Maresme)
val eurus
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
Festival
El joc
A casa hi perds el temps mirant per la finestra, no et fa sentir pas bé, no, però no trobes la manera de sortir d'aquest temps.
Ja saps que hi ha un lloc ben lluny d'aquesta cova, on tot és fresc i explota, on tot és bo i brota, però aquí tot és tan lent!
Per això et vinc a buscar i et faig sortir al carrer i anem a comprar roba i xancletes pel bon temps, aquí tot és tan lent!
El joc ja no té més nivells, l'esquena ja no es fa al sofà. Aixeca't i deixa't anar, aixeca't per poder estimar. I mira'm si em vols dir que no, i mira'm per ser molt millor.
No hi ha cap melodia que et pugui fer ballar? No tens amics ni amigues? Però tu on vols anar, però tu on vols anar?!
Ja saps que hi ha un lloc ben lluny d'aquesta cova, on tot és fresc i explota, on tot és bo i brota, però aquí tot és tan lent!El joc ja no té més nivells, l'esquena ja no es fa al sofà. Aixeca't i deixa't anar, aixeca't per poder estimar. I mira'm si em vols dir que no, i mira'm per ser molt millor.
Llegeixo
Audio de la cançó "Llegeixo"
Viva!
El camí
Un dia un home em va dir “si agafes aquest camí arribaràs on vols arribar”.
I jo li vaig fer cas, anava caminant, però el camí es nava enverdissant.
Vaig poder sortir ben esgarrinxat, però almenys per fi vaig poder reposar.
Tot reflexionant sobre el que havia passat vaig decidir tornar a començar.
De bon començament, amb els ànims renovats i amb una gran finalitat.
Anava decidit, corria sens parar, frisava per arribar!
De tant mirar endavant vaig empassegar amb una arrel de pi molt gran.
Sort d’una noia que passava per allà i les farides em va curar.
I ens vàrem fer amics, i caminàvem plegats, i és que estàvem enamorats!
Tot era tan bonic, miràvem les flors fèiem l’amor al mig del bosc.
De sobte ens vam mirar i vam al.lucinar! I és que havíem arribat!
I és que sembla extrany quan vas acompanyat el camí es fa molt menys llarg.
Són instints
Versió original de la cançó "Són instints"
Viva!
De Girona al Japó
He sortit del cine i no sabia on era ni tampoc quina hora era.
Tornava cap a casa pensant en tot això, es pot fer una cançó d’aquesta sensació?
La peli m’ha portat fins al Japó.
He entrat en trànsit com quan canto una cançó.
He arribat a casa i estava ple de gent, he hagut de tornar a terra immediatament!
Rera cada gest, dins de la mirada, es veia clarament que estava a la parra.
He entrat al quarto a escriure aquesta cançó.
Cal aprendre a afrontar qualsevol situació.
Quan vaig cap a la feina tinc un gran moment, em trobo una noia que em mira constantment.
No li dic mai res, i mira que m’agrada, dintre del meu cap ja me l’he tirada.
Però tot és mentida, tot és dintre del meu cap.
He d’aprendre a afrontar tota la realitat.
Vivint aquí a Girona he passat els meus moments i m’he sentit enganyat.
Camino pels carrers mirant les cantonades, si busques més diners per terra hi ha xavalles.
A ningú li agrada veure que està perdut.
A ningú li agrada dir que no hi ha futur.
A ningú li agrada no saber on anar.
A ningú li agrada dir que no hi ha demà.
A ningú li agrada...
A ningú li agrada...
Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
