Feu música pels diners,
feu música pels demés,
feu música d'on no n'hi ha,
feu música nai no na.
Sou els reis de la festa,
sou la sal i la gresca.
Us conviden a cases
si hi poseu les guitarres.
Feu música per les esperes,
ascensors i gasolineres,
feu música per curar,
feu música per lligar.
Però no hi ha pas manera,
aneu tard i en darrera.
Sou els reis de la barra,
sou la hòstia en vinagre.
Voleu ser famosos
fent-vos els graciosos.
Malgasteu les hores
al Twitter o amb senyores.
Senyores amb senyeres,
discursos i banderes.
Feu música pel país,
feu música amb compromís,
Feu música per sobreviure
i després en voleu viure.
I no hi ha pas manera
perquè això no genera,
i cediu al xantatge:
Ja sou l'últim fitxatge.
Voleu ser famosos
fent-vos els graciosos.
Malgasteu les hores
al Twitter o amb senyores.
Senyores amb senyeres,
discursos i banderes.
No hi ha mirades
Audio de la cançó "No hi ha mirades"
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
Divendres 06 d' Octubre a les
Càntut a Argentona
Argentona (Maresme)
val eurus
Festival
Sí
Un ocell pren el vol, surt el sol al matí,
el gran dia s'aixeca per fi.
Pot semblar un matí més, de veritat que no és,
perquè avui heu volgut dir que sí.
Heu après a trobar tots dos junts un camí
batallant del matí al capvespre.
El podríeu fer sols, però heu volgut fer-lo units,
això vol dir que us sabeu entendre.
La, la. La, la. La, la. La, la...
Un missatge preciós, una festa pels dos
amb regals, confetti i arròs.
Heu riure i ballar, però us poseu a plorar:
L'emoció de l'ahir i del demà.
Ningú ha dit a ningú que això fos senzill
però vosaltres heu trobat la manera.
I avui heu reunit a família i amics
per jurar que estareu sempre units.
La, la. La, la. La, la. La, la...
Són instints
Versió original de la cançó "Són instints"
Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
Festival
Que bé!
Que bé, que bé, que bé
notar que em mires.
Que guai, que guai, que guai,
i ara t’acostes.
Que bé, que bé, que bé
notar que em mires
al mig de tota aquesta gent.
Que guai, que guai, que guai,
i ara t’acostes
i em saludes tocant la pell.
Carai, carai, mama! Mama!
Tot aquest espai que hi ha
aquí, entre tu i jo.
Aquest moviment que has fet
com si fos secret.
Tot això m’estressa,
m’has deixat amb pressa.
Abans t’he buscat, però
tu m’has ignorat!
Que no, que no,
que no m’agrades!
Que no, que no
que no em degrades!
Que no, que no,
que no m’agrades!
Que no, que no
que no em degrades!
Notar que no tinc cos
per tant de sentiment.
Notar que tot se’n va
al primer moment.
Se que això m’agrada,
se que m’embriaga.
El vici és molt gos
i hi hem caigut tots dos!
Que bé, que bé, que bé
notar que em mires
al mig de tota aquesta gent.
Que guai, que guai, que guai,
i ara t’acostes
i em saludes tocant la pell.
Carai, carai, mama! Mama!
