Dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia

Aixeca’t i dutxa’t, esmorza i puja al cotxe, arriba, aparca, camina i
Fitxa i puja l’escala, saluda i tenca la porta i mira la taula.
La feina prevista, un dia a la vista,
Fes una llista, truca a la gent, al matí és un bon moment.

Correu, missatges, postits i cartes, notes disperses, trucades previstes
Un dia que arrenca, reunió immediata. Tensió a la sala, tensió a l’esquena.
De nou esmorzar, avui de formatge, cafè, diari, conversa dispersa
Tornem a pujar,  una trucada, ets tu...

Dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia a dia

I passen les hores i et passen trucades, reunions, badalles, tens son prò
Treballes. Visita, reunió, trucada pendent, un altra reunió i un informe urgent!
Hora de dinar, menú, nou euros, postres de músic, un altre cafè, una altra conversa dispersa una altra vegada tots a treballar.

I ja són les cinc, i arriba la nyonya,
La son s’apodera, s’apodera de mi...

Hora de plegar, me’n vaig cap casa, sopar, sofà, demà serà un dia més clar i hauré de lluitar per mi...

Aixeca’t i dutxa’t, esmorza i vinga va!

Quan tothom és a dormir i ningú et pot vigilar
Quan la casa és per tu sol, sense fer gens de soroll
Mires llibres d’amagat, busques claus de llocs tancats
Investigues les històries que s’amaguen en les coses...

Et sents com un lladre intrús encobert per les parets
Sense cap moralitat fas les coses perquè vols
Ets un nen amagat dins la cabana que t’has fet
Amb cadires, mantes velles, amb juguets i nines teves...

És el món particular amb la lògica de tu
Mai ningú el podrà jutjar, no hi podrà entrar mai ningú
Ni l’amic més estimat, ni l’amant més desitjat
Ni la cosa més bonica, ni l’amor de la vida...

És el meu racó de món
On ningú jutja
Les meves coses
Si em pregunten que què penso,
Jo sempre dic: “res...
Són coses meves...”

T’agrada passar per llocs solitaris i emboscats
Somies trobar princeses oferint-se despullades
Enmig d’una clariana de xifrers i de pollancres
Són les coses que imagines, són les coses que et fan viure...

Has comès assassinats, has fet coses immorals
Has guanyat un miler d’homes, has fet l’amor amb mil dones
Has volat entre terrats per anar a un altre món
I ara ets a les quimbambes amb la saca dels milions...

És el món particular amb la lògica de tu
Tot es pot imaginar, imagina que ets algú
Que ha viscut tres milions d’anys i coneixes les mentides
I ningú et foterà mai perquè tens sabiduria...

És el meu racó de món
On ningú jutja
Les meves coses
Si em pregunten que què penso,
Jo sempre dic: “res...
Són coses meves...”

El dia després sempre és d’a més a més.
Els records de la nit quan t’aixeques del llit són tan presents.
El dia després pot durar tres dies més...

Qui neteja els carrers? qui recull els papers?
Quan la festa s’acaba el dia ens delata!
No ho faré mai més, estaré per tu,
prou d’aquest color, amb tu és molt millor...

I amb aquesta melancolia que apareix de dia...
I amb aquesta melancolia...

Tothom et diu bon dia, per tu és bona nit.
La ciutat ja treballa quan te’n vas a dormir,
que bé que s’hi està al llit!

L’aurora és massa d’hora, el sol ens ha sorprès,
la ciutat ja treballa, jo no sé qui va al revés...

I amb aquesta melancolia que apareix de dia...
I amb aquesta melancolia que apareix de dia, que apareix de dia!
I amb aquesta melancolia que apareix de dia!
Defugint pensaments! Fora remordiments! El mal ja està fet!