Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
Ens ho haurem de fer mirar
Versió original de la cançó "Ens ho haurem de fer mirar"
De Girona al Japó
Versió original de la cançó "De Girona al Japó"
Al marge d'un camí
Aire!
Un moment
de suspens
per agafar aire
i tornar a començar
de bell nou
intrigat
a veure què passa
sense res a les mans
essent lliure
tu què mires !
faig el que vull amb la vida !
puc tornar a començar.
Tan cansat
d’aguantar
aquelles mirades
no són ells ni sóc jo
és el lloc
és el temps
però estic cansat de ser amable !
no tinc por de parlar.
vull ser lliure !
tu què mires !
faig el que vull amb la vida !
puc tornar a començar !
Busco una mirada
busco una paraula
que m’ajudi a respirar
no hi ha cap senyal
que m’indiqui
on anar
busco una mirada
mira com s’amaga !
ara se que haig de marxar
Temps i rellotge
Set dies
Set dies, set dies més, set dies més...
El dilluns tinc ressaca de tu
Res a veure amb els dilluns d’abans
Recordant hores passades sota els llençols del meu llit
Per una nit set dies de delit
Set dies, set dies més, set dies més...
Qualsevol dimarts em trobaràs
Perdut pels carrers caminant sol de dol
Perspectives molt llunyanes, la setmana mai s’acaba
I encara tinc ressaca de tu
Els dimecres i els dijous recupero les mirades
Vaig llençant les llambregades pel carrer
Com que tu ja no em vigiles, deixo anar la voluntat
Senyoretes, el xicot ben al costat
El dijous un llop udola perdut
Els meus ulls et busquen sense cap rumb
Amb un dia a la setmana no en tinc ni per començar
Et vinc a buscar, et vinc a buscar!
Et vinc a buscar, et vinc a buscar, ....
Set dies, set dies més, set dies més...
Diumenge 10 de Setembre a les 20:30h
Càntut a Palamós
Plaça Catalunya
Palamós
(Baix Empordà)
val eurus
Festival
Tan amables
Arribes i te'n vas, ho has vist a la primera. No t'agrada i ja està, i fas un pas enrere. A tu et sembla tan lleig, però ningú no reacciona. Ho troben tan normal, com si fossin de goma!
De tan educats i tan amables hem deixat passar a la cua els altres.
T'ho mires no ho entens, es queixen però ja marxen. Se'n van al primer bar a fer un parell de canyes. no hi han enfrontaments, maregen i divaguen. No es volen complicar i n'hi ha que mai no baden.
Quan volem guanyar ensenyem les cartes. No hi ha mala llet i sempre ens guanyen.
Són els arbres o el bosc o és falta de caràcter o és que ens han educat per totes dues bandes. No hi ha més arguments, s'ha de tenir caràcter, lluitar pel que tu vols o almenys posicionar-te.
Aquesta cançó va per vosaltres: Tímids i educats però amb caràcter. Si voleu guanyar amagueu les cartes, o juguem tots net o tots fem trampes!
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
