Un moment
de suspens
per agafar aire
i tornar a començar
de bell nou
intrigat
a veure què passa
sense res a les mans
essent lliure
tu què mires !
faig el que vull amb la vida !
puc tornar a començar.
Tan cansat
d’aguantar
aquelles mirades
no són ells ni sóc jo
és el lloc
és el temps
però estic cansat de ser amable !
no tinc por de parlar.
vull ser lliure !
tu què mires !
faig el que vull amb la vida !
puc tornar a començar !
Busco una mirada
busco una paraula
que m’ajudi a respirar
no hi ha cap senyal
que m’indiqui
on anar
busco una mirada
mira com s’amaga !
ara se que haig de marxar
El joc
Audio de la cançó "El joc"
Temps i rellotge
Temps o Rellotge
Com un ganivet que talla tot un dia enter en trossets,
Com si el temps es pogués dividir com si res,
És com dir que el temps és un rellotge.
Ja fa massa temps que ens hem deixat endur pel ritme feixuc,
Ritme que no és vida ni present ni futura,
Hi ha un soroll que viu entre nosaltres.
Temps fa que vàrem deixar de jugar,
Que vàrem oblidar totes aquelles dreceres
Que porten a un país sense les presses.
El ritme que ens imposem és el ritme que ens fa viure perduts!
Sense paraules.
Hem de trobar temps per estar
Molt més temps junts,
Sense comptar
Les hores passades,
Perduts entre abraçades
Has de controlar aquests teus maleïts instints maternals
Estan destrossant la teva parella,
Almenys fes-ho per ella.
L’agenda que ens ajuda és qui ens dóna la mesura del temps,
Hem de trobar moments per deixar fugir la nostre ment,
Llocs sense cobertura.
Temps fa que vam oblidar el camí
Que porta a aquell paradís on els nens són nens,
I els grans han de renéixer.
El ritme que ens imposem és el ritme que ens fa viure perduts!
Muts!
Sense esperances!
Hem de trobar temps per estar
Molt més temps junts,
Sense comptar
Les hores passades,
Perduts entre abraçades
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
Dissabte 14 d' Octubre a les
Càntut a duet a Llardecans
Llardecans (Segrià)
val eurus
Viva!
Les mitgeres al descobert
Les mitgeres al descobert, tot el que puc dir d’aquest lloc.
No hi ha res que m’uneixi aquí, no hi tinc amigues que em facin un lloc al llit.
Sembla extrany després de cinc anys estudiant i treballant,
Barcelona no m’ha dit res, me’n torno al poble on he crescut.
Dintre dels trens ens trobem amics, aquesta nit sortirem plegats.
Cap de setmana, ja hem arribat! La nostra mama ens té preparat el plat.
La gent del poble ja m’ha entès i els de ciutat crec que també,
ben farts de cotxes i tanta gent. Aquí els tallats s’hi han de prendre corrent!
Allà la gent surt al carrer per prendre el sol, s’hi està molt bé...
Avui me’n torno a la Bisbal. Allà, a l’Empordà...
No hi tinc nòvia però m’és igual! M’agraden molt les noies de la Bisbal!
T’hi pots parar i xerrar, els agrada que els hi diguis “hola guapa com estàs”.
Si un dia vens pots preguntar per mi, seré molt fàcil de trobar,
aquí ens coneixem tots plegats, la droga hi corre de sotamà...
Em relaxo fins a uns nivells gairebé insospitats...
Avui me’n torno a la Bisbal! Tant se’ns en fot quedar bé com mal!
Els dimecres ja n’estic fart, de Barcelona i els barcelonins.
A vegades m’he preguntat si hi ha algú realment d’aquesta ciutat.
Diumenge setze d’abril del dos mil, mitja hora per fer aquesta cançó,
correcuita i corrents perquè me’n vaig a la ciutat plena de gent.
Cada divendres èxode total! Cada ovella al seu corral.
Tornem al poble on hem nescut, o hi teniu una casa que us heu comprat!
Es formen cues a la comarcal. Els ceramistes s’estàn fent rics!
Aquest és un poble bén aborrit, però m’agrada, a vegades pot ser divertit..
Allà la gent surt al carrer per prendre el sol, s’hi està molt bé.
Et trobes gent dintre dels bars, la família, les amistats...
Avui me’n torno a la Bisbal! Tant se’ns en fot quedar bé com mal!
Ens ho haurem de fer mirar
Versió original de la cançó "Ens ho haurem de fer mirar"
