Feu música pels diners,
feu música pels demés,
feu música d'on no n'hi ha,
feu música nai no na.
Sou els reis de la festa,
sou la sal i la gresca.
Us conviden a cases
si hi poseu les guitarres.
Feu música per les esperes,
ascensors i gasolineres,
feu música per curar,
feu música per lligar.
Però no hi ha pas manera,
aneu tard i en darrera.
Sou els reis de la barra,
sou la hòstia en vinagre.
Voleu ser famosos
fent-vos els graciosos.
Malgasteu les hores
al Twitter o amb senyores.
Senyores amb senyeres,
discursos i banderes.
Feu música pel país,
feu música amb compromís,
Feu música per sobreviure
i després en voleu viure.
I no hi ha pas manera
perquè això no genera,
i cediu al xantatge:
Ja sou l'últim fitxatge.
Voleu ser famosos
fent-vos els graciosos.
Malgasteu les hores
al Twitter o amb senyores.
Senyores amb senyeres,
discursos i banderes.
Temps i rellotge
Córrer
Sol, així sol no em sento sol
Una forma ben senzilla
De repassar tot un dia
I corrent et sents millor
I respires molt més fort
I pensant en els problemes
Te n’oblides de les penes
Així sol no em sento sol
Si vull agafo drecera
I si vull faig marxa enrere
Una forma ben barata
De passar pel psiquiatre
Corrent quan es pon el sol
Surto al carrer i miro al cel
Voltaré pels camps de fora
Miraré els turons que es mouen
I els marges que estan ben plens
D’herbes i de flors de vora
Que no serveixen per a res
O potser d’alguna cosa...
I és que no conec el camp,
Hem perdut moltes essències
El temps ens ha anat canviant
No se quan floreix la menta...
Així sol no em sento sol
Si vull agafo drecera
I si vull faig marxa enrere
És la forma més barata
De passar pel psiquiatre
Corrent quan es pon el sol
Al marge d'un camí
No som res
Quan estàs bé
es veu tot tan clar
però no som res
ens deixem portar
com fulles pel vent.
Quan estàs bé
es veu tot tan clar
però no som res
ens deixem portar
com fulles pel vent.
Se molt bé que des d’aquest lloc es veu tot tant clar que
la vista enganya.
aquest terra que sembla dur demà segur
serà tot de sorra…
mira amont t’està caient una sorpresa
que no esperaves!
cantant sense ser concient no podem fer res
quan hi ha un accident.
I ara cauré
i tu ho veuràs
ja falta poc
jo no veia res
d’aquest forat.
I ara cauré
i tu ho veuràs
ja falta poc
jo no veia res
d’aquest forat.
I ara mires amont, estàs plorant,
veus que ningú t’ajuda
sol en un forat incomunicat
estàs plorant però lluites
ho veus tot fosc, ningú et fa cas,
però potser això és mentida.
era abans que no veies res...
ara t’ha tocat, el cantó fosc de la vida...
Penjat d’un fil s’hi està tant bé!
un fil tiré
caure cauré...
penjat d’un fil s’hi està tant bé...!
caure cauré...
Penjat d’un fil s’hi està tant bé!
un fil tiré
caure cauré
penjat d’un fil s’hi està tant bé...!
caure cauré...
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
