Divendres 06 d' Octubre a les
Càntut a Argentona
Argentona
(Maresme)
val eurus
Vídeoclip oficial de la cançó "No hi ha mirades"
Al marge d'un camí
Content i bé
hi ha dies que em despertes
i te’n vas a treballar.
faig les coses de la casa,
i m’aturo a esmorzar.
i mirant per la finestra
veig els arbres del carrer
com m’agrada aquesta vida
estic content que vagi bé.
i just ara me n’adono
que estic fent una cançó
feia dies que no en feia
i m’agrada aquest to.
quan les coses s’aclareixen
tot funciona molt millor
rento els plats, estenc la roba,
faig el llit i trec la pols.
a vegades estic trist
no hi ha llum a la rodona
n’estic fart del món dels homes
i em tenco a casa meu
tu no hi ets i tot és meu
busco un lloc per cada cosa
si ho deixo tot molt bé
jo content i tu també
i és que no puc dir que no
tot ben net és molt millor.
molt millor
ton ben clar i net
amb els ulls oberts.
Sí
Audio de la cançó "Sí"
Festival
Aquest és el nom del nou disc. Un festival és el que estem vivint i no podia sortir altra cosa que un festival de cançons, amb molts contrastos de música i lletres. 14 cançons, cadascuna amb la seva personalitat, cadascuna tal i com és, sense constrenyir, sense voler convertir-la en quelcom superior o inferior al que és.
A vegades fem discos unitaris a base de posar límits al so, a base de definir un requadre on moure’ns. Festival no és això. Tot i fer servir els mateixos instruments de sempre, tot i tocar els mateixos 4 músics, a cada cançó li hem donat la dimensió que necessitava. No ens hem tallat ni una pèl i per això cadascuna té la seva personalitat, i el resultat és un disc expansiu i sincer. Auster i grandiloqüent.
Ens ha costat decidir l’ordre, potser perquè no és un disc ni temàtic ni curt, i no explica cap història concreta. No sabíem si començar molt animats o, com finalment hem fet, una mica més tranquils. Mireu, el criteri ha sigut bastant senzill: Ens hem basat amb el que ens deia la gent, la família, en la visió de Bankrobber, hem renunciat a l’ego i no hem volgut decidir una cosa que acaba essent tant important com l’ordre. Això està bé? Vosaltres decidireu. És un error? No ho sabem. Totes les cançons ens agraden, totes ens les estimem i us recomanem tenir paciència. Algunes són molt fàcils i entren molt bé, algunes altres passen desapercebudes, però amb el temps remunten cap amunt. Això ho hem pogut comprovar amb els amics, un altre cop. Primer unes i després les altres. Això de la música és misteriós.
Aquest cop hem comptat amb la inestimable ajuda d’en Quimi Portet per la gravació del disc. Tenir un productor com ell és un privilegi. Ha sigut una gran experiència, la seva implicació ens ha animat, ens ha fet sentir bé i finalment, després de uns quants discos, cursos de so i ganes, jo diria que ja sabem què vol dir gravar bé: Hem après.
Un disc és molta feina, un disc és com tenir un fill, un disc és una aventura. Espero que el gaudiu, espero que us agradi! I si no, no passa res. Feina feta.
M agraden els colors
Audio de la cançó "M agraden els colors"
Viva!
Les mitgeres al descobert
Les mitgeres al descobert, tot el que puc dir d’aquest lloc.
No hi ha res que m’uneixi aquí, no hi tinc amigues que em facin un lloc al llit.
Sembla extrany després de cinc anys estudiant i treballant,
Barcelona no m’ha dit res, me’n torno al poble on he crescut.
Dintre dels trens ens trobem amics, aquesta nit sortirem plegats.
Cap de setmana, ja hem arribat! La nostra mama ens té preparat el plat.
La gent del poble ja m’ha entès i els de ciutat crec que també,
ben farts de cotxes i tanta gent. Aquí els tallats s’hi han de prendre corrent!
Allà la gent surt al carrer per prendre el sol, s’hi està molt bé...
Avui me’n torno a la Bisbal. Allà, a l’Empordà...
No hi tinc nòvia però m’és igual! M’agraden molt les noies de la Bisbal!
T’hi pots parar i xerrar, els agrada que els hi diguis “hola guapa com estàs”.
Si un dia vens pots preguntar per mi, seré molt fàcil de trobar,
aquí ens coneixem tots plegats, la droga hi corre de sotamà...
Em relaxo fins a uns nivells gairebé insospitats...
Avui me’n torno a la Bisbal! Tant se’ns en fot quedar bé com mal!
Els dimecres ja n’estic fart, de Barcelona i els barcelonins.
A vegades m’he preguntat si hi ha algú realment d’aquesta ciutat.
Diumenge setze d’abril del dos mil, mitja hora per fer aquesta cançó,
correcuita i corrents perquè me’n vaig a la ciutat plena de gent.
Cada divendres èxode total! Cada ovella al seu corral.
Tornem al poble on hem nescut, o hi teniu una casa que us heu comprat!
Es formen cues a la comarcal. Els ceramistes s’estàn fent rics!
Aquest és un poble bén aborrit, però m’agrada, a vegades pot ser divertit..
Allà la gent surt al carrer per prendre el sol, s’hi està molt bé.
Et trobes gent dintre dels bars, la família, les amistats...
Avui me’n torno a la Bisbal! Tant se’ns en fot quedar bé com mal!
Al marge d'un camí
Són instints
Un amic m’ha trucat
aquest matí s’ha llevat
i feia un gran dia.
Per un moment li ha semblat
que tot era molt més clar
que tot ho comprenia.
Diu si avui vull anar
a veure aquella presó
que hi ha a dalt a sant julià
és un lloc misteriós
a sobre el congost
després de celrà.
Són instints,
que tenim.
sensacions,
que venen de dins.
Allà dalt m’ha explicat
que una amiga ha deixat
el noi amb qui estava
i és que últimament
no se’ls veia contents
ell ja s’ho imaginava
diu que va començar
quan li van presentar
aquell noi ple d’alegria
es varen mirar
van riure i ja està
ell ja ho intuïa.
i jo li he preguntat
com està l’amic que han deixat?
i està encantat de la vida!
quan la cosa no va
val més deixar-ho estar
no furgar la ferida.
Són històries de sempre
errors i encerts
i és que costa d’entendre
perquè, perqui, per on.
Una casa amaga un misteri
una pedra té molts i molts anys
una vida ve d’una altra vida
són instints, que tenim, històries de sempre
són cançons que costen d’entendre.
